Quo usque

Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? (Ciceró, Catilinàries I,I)
I segueix dient: quant de temps encara es burlarà de nosaltres aquesta teva bogeria?
Si substituïm Catilina pel Tribunal Constitucional, la conjuració atacada per Ciceró per l’Estatut i la nostra paciència pel poble català, tenim a l’abast tots els ingredients de la nostra indignació.
Suposant que acceptéssim el T.C. com a òrgan polític suprem, això no excusa que hi hauria d’haver un límit temporal per emitir un veredicte, passat el qual els recursos prescriurien, tal com passa amb la jurisdicció ordinària.
D’altra banda si la sentencia del T.C. declarés inconstitucional l’Estatut ens podríem estalviar de mantenir Parlaments i altres institucions, com els referéndums i les Cortes Españolas, donada la seva inutilitat jurídica tan per Catalunya com per totes les anomenades autonomies.
De fet l’empat dels 12 membres del T.C., podría haver-se resolt si la seva presidenta, María Emilia Casas Baamonde, que disposa 2 vots, es mullés d’una vegada per totes. Potser, si no ho fa, és perquè pensa que la nostra indignació amb el pas del temps anirà minvant.
Al meu entendre aquest Tribunal es trova en estat de coma, completament desprestigiat i sense cap mena d’autoritat. És una burla i un menyspreu cap el poble català que després de tres anys, hàgim d’estar pendents del que diran uns senyors de Madrid que encara no han entès que el poble català n’està fart i fastiguejat de seguir essent tractat com una colònia sota una jurisdicció imperialista.
Un fet que els hauria d’obrir els ulls és l’èxit de l’actual referèndum pel dret de l’autodeterminació i la independència política que demostra que preferim ser socis d’Europa que d’una Espanya fatxenda.