Milers de rellotges
-penjats cap per avall-
mediten el no res
amb mesquina precisió
-ulls ciclopis
-monocles mecànics
Caminava de puntetes
perquè ningú s'adonés
de la meva inútil presència
enmig de les deixalles
-peixos decapitats
-sabates negres de xarol
Les fulles grogues i arrugades
queien de les branques dels til•lers
amb pressentiments de morts
-ferides per vents invisibles
-morien sense cridar
El vent de l'Oest
xiulava innobles blasfèmies
fent emmudir les espaordides aus
- la decadència dels hermafrodites
- neguitejava als científics
Els rius, abans remorosos
ara emmudits i plens de nafres
restaven quiets com miralls trencats
-els seus ventres aquàtics
eixorcs de peixos argentats
A cops de rem volia fugir
d'aquells indrets malaurats
però el llagut restava immòbil
i les aigües, gruixudes i malignes
em cridaven amb tranquil•la obstinació.
angoixat, vaig regirar vells manuscrits,
cartes marines esgrogueïdes,
cercant algun antic ritual
que retornés el perdut
sentit de les coses
i amb ell
el meu veritable temps
No hay comentarios:
Publicar un comentario